Bibliografia

Aquesta és la secció on inclouré els llibres que he publicat fins ara.


L’irresistible encant dels encantats és un llibre miscel·lani que combina elements tan diversos com relats de factura canònica, apunts de dietari personal, reflexions sobre l’actualitat sociopolítica o composicions poètiques. Tot plegat està harmonitzat per la mirada irònica de l’autor, a través de la qual pinta amb humor, amb lirisme, amb fantasia, amb imaginació el que acaba essent, en conjunt, un gran fresc sobre el nostre món.
Emboscall Edicions, 2014. 188 pàgines.

Inversemblances i fantasies
Premi Vila de Perpinyà 1993

En un món on sobreabunden les raons de sentir-se morós, és una cosa imprescindible per a un bon equilibri mental de maintenir-se a distància d’una certa realitat quotidiana. No hi ha cap remei més eficaç que la ironiu, no existeix cap millor defensa que l’humor, bó i que hi hagi d’ésser negre i de fer cruixir un poc les dents. Les Inversemblances i fantasies de Ramon Monton  són una  sèrie de breus narratives -unes quantes ratlles de vegades- escrites en un estil lleuger, vivent, clapejat de troballes tan inesperades com acertades, que amb una gran aparença de serietat, resulten una total guilladura. Això permet a l’autor de denunciar  uns comportaments pretesos assenyats, i al revés, de posar en evidència la universal i triomfant bogeria. (Alícia Marcet)

Edicions El Trabucaire, 1993. 140 pàgines.

HISTÒRIES D’AMOR I DISSOLUCIÓ

Premi literari de prosa de ficció Sant Just Desvern 1998

Un viatge en autobús que marca el principi i el desenllaç d’una relació amorosa; la conjunció de contratemps un dilluns qualsevol; la visió captivadora a classe d’una pretesa estudiant anglesa; una carta inquietant a una desconeguda; un amor urbà enmig de l’anonimat…

A Històries d’amor i dissolució se succeeixen, amb una peculiar visió de la narrativa, un seguit de relats que presenten escenes de la vida quotidiana molt diverses on els personatges es mouen en un món incert i compex.

Un conjunt d’històries que suposen, en definitiva, una reeixida temptativa d’elaborar una prosa original i convincent, amb un estil precís i mesurat.

Ed. Columna, 1999. 159 pàgines

EL SILENCI DE LES SIRENES
Premi Ajuntament de Calldetenes de Narrativa 2000
                            Eds. El Mèdol, 2001. 136 pàgines.

Tot va néixer el 2 de desembre del 1997 d’una hipòtesi, que és la següent: què passaria si, de tant mantenir-me’n allunyat, de tant dedicar el meu temps a les urgències i oblidar les coses importants, les sirenes, un bon dia o, més ben dit, un dia nefast, callessin? Seria la tan temuda venjança de les muses: si un no els ofereix sacrificis en forma de poesia, els seus temples arran de mar, abandonats, s’enrunen, i les deesses, tan ofeses com només elles ho poden arribar a estar, se n’absenten per sempre més. El contingut d’aquest recull és molt heterogeni. La majoria són contes molt breus, però també hi ha uns quants “exercicis” i alguna història més llarga. Hi parlo de les sirenes, però també de les cimeres de la Unió Europea que sempre fracassen, de la manipulació genètica, del canvi climàtic, de Parmènides i Heràclit, de literatura, de què és el feixisme i el genocidi cultural segons Johnny Depp, d’amors inconfessables, dels rituals funeraris dels pobles lacustres, de la por, el suïcidi, la tirania i la globalització, de la creació d’aquest món, d’arqueologia i estètica, d’ecologisme i oportunisme, de sexe desenfrenat, de la felicitat, l’assassinat, el vici i la barbàrie en una universitat, d’Alícia en una terra sense meravelles. d’animals domèstics, de guerres de caramels, guerres de sexes i guerres perdudes contra l’avorriment, de futbol, d’àngels, borratxos, pallassos, minotaures, ogres i fotògrafs, de cenotafis i epitafis, de patates, princeses encantades i telèfons mòbils. de xamans i il.luminats, de prostitutes i velles bruixes. del que va dir l’Helena de Troia al seu amant menyspreable i de la frase inquietant que la filla del ferrador em deixà anar una tarda de desembre.